Moments feliços

La vida ens fa somiar en paradisos de vegades llunyans, que nomès a nosaltres pertanyen. Els hem anat forjant de ben petits: són com bells mites que apareixen d'una manera o altra, de forma constant o intermitent, i formen part de la nostra personalitat. Així anem teixint el vestit de la il·lusió, creant expectatives que ens renovin. Alguns es poden moure per un desig aventurer o per l'ànsia del saber; altres per un ideal artístic, o per un sentiment altruista. Moltes vegades aquests desitjos i aquests ideals mai s'arriben a realitzar plenament. Però ens fa sentir bé tenir-los, i lluitar per ells dintre de les nostres capacitats. Són com llumetes que il·luminen, com estels que assenyalen el nostre camí.

També ens il·luminen els records. Per a molts, un record magnificat pel pas dels anys pot arribar a significar uns moments de felicitat real malgrat que efímera. Qui no ha gaudit rememorant un estiueig determinat, temps de jocs llunyans, aquella primera trobada amb algú especial, i tantes altres situacions reeixides de la vida! De vegades una música, una veu, un indret, una olor, ens transporten a un passat que ens omple d'una nostàlgia agradable i dolça. Aquell episodi seleccionat per la memòria potser ens ha influït de manera decisiva i en tot cas, ha construït la nostra vida.

Clar que això depèn molt del caràcter de cadascú: hi ha persona que camina sense l'al·licient de la llumeta i també qui pateix amnèsia per evocar altres temps. I remarco patir, perquè crec que és una manca molt lamentable de sensibilitat. Encara que no se'n sigui conscient, ningú pot negar que el seu present i el seu futur són fills d'un passat.