dijous, 27 de novembre de 2008

RESUM DE L'ARTICLE DE JAUME CABRÉ

Darrerament la societat occidental ha pres consciència del respecte que mereixen la fauna i la flora amenaçades, però, en canvi, contempla indiferent la desaparició de moltes llengües.

Els estats, esgrimint l'argument de la conveniència de la unitat, fan inviable la subsistència de les llengües minoritàries. Són incapaços d'entendre que cada llengua representa la manera de veure el món pel seus parlants, i que la seva extinció és un veritable desastre.

És curiós el cas de desaparició de la llengua dàlmata fa cent deu anys. Quan la darrera persona que podia parlar-la en tota l'illa de Veglia es trobava agonitzant, uns dialectòlegs van recollir les seves últimes paraules i així van poder establir el dia i l'hora exactes de la mort d'aquella llengua.

Tots el països practiquen política lenguística d'una manera o altra, però és ben sabut que una llengua acaba morint si no té al darrera un estat que la recolzi.