POEMA QUE SALVARIA

Hi ha una munió de poemes que salvaria en cas que es perdés la llengua, però per una qüestió de pàtria he triat "LES CORRANDES DE L'EXILI", d'en Pere Quart, per l'emotivitat que traspua. Les seves estrofes transmeten l'amargor dels que es veien obligats a travessar la frontera per fugir dels implacables vencedors, experiència que va viure en primera persona.

Pere Quart, pseudònim de Joan Oliver, va néixer a Sabadell el 1899 i morí a Barcelona el 1986. Va ser poeta, dramaturg, narrador, traductor i periodista.

Considerat un dels cinc poetes catalans més importants del segle XX, va conrear una poesia àgil i anecdòtica que reflexa la seva visió escèptica del món. Cofundador del grup de Sabadell, amb Francesc Trabal i Armand Obiols, va mantenir un estil marcat per la ironia. Com a traductor va rebre a l'exili el Premi del President de la República Francesa per la versió de "El Misantrop" de Molière. L'any 1970 va ser distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Pel seu tarannà crític amb la transició va resultar un personatge incòmode pels polítics del moment.

-----
















CORRANDES DE L'EXILI
--------------------------
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re...
Si la lluna feia el ple,
també el féu la nostra pena.
----
L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya).
----
Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.
----
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
----
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.
----
En ma terra del Vallés
tres turons fan una serra;
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres, massa terra;
"Com el Vallès no hi ha res."
----
Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la plana un tenderol
que batega com una ala.
----
Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.