dissabte, 29 de novembre de 2008

Moments feliços


La vida ens fa somiar en paradisos de vegades llunyans, que nomès a nosaltres pertanyen. Els hem anat forjant de ben petits: són com bells mites que apareixen d'una manera o altra, de forma constant o intermitent, i formen part de la nostra personalitat. Així anem teixint el vestit de la il·lusió, creant expectatives que ens renovin. Alguns es poden moure per un desig aventurer o per l'ànsia del saber; altres per un ideal artístic, o per un sentiment altruista. Moltes vegades aquests desitjos i aquests ideals mai s'arriben a realitzar plenament. Però ens fa sentir bé tenir-los, i lluitar per ells dintre de les nostres capacitats. Són com llumetes que il·luminen, com estels que assenyalen el nostre camí.
També ens il·luminen els records. Per a molts, un record magnificat pel pas dels anys pot arribar a significar uns moments de felicitat real malgrat que efímera. Qui no ha gaudit rememorant un estiueig determinat, temps de jocs llunyans, aquella primera trobada amb algú especial, i tantes altres situacions reeixides de la vida! De vegades una música, una veu, un indret, una olor, ens transporten a un passat que ens omple d'una nostàlgia agradable i dolça. Aquell episodi seleccionat per la memòria potser ens ha influït de manera decisiva i en tot cas, ha construït la nostra vida.
Clar que això depèn molt del caràcter de cadascú: hi ha persona que camina sense l'al·licient de la llumeta i també qui pateix amnèsia per evocar altres temps. I remarco patir, perquè crec que és una manca molt lamentable de sensibilitat. Encara que no se'n sigui conscient, ningú pot negar que el seu present i el seu futur són fills d'un passat.

2 comentaris:

Rosa Vila Panach ha dit...

Francina, com estàs? espero que molt bé. Em vas dir que tenies molta feina, però veig que segueixes al mateix ritme de sempre. M'encanten els teus escrits. Es nota que ho sents i ho reflecteixes en tot el que fas.
En moments feliços, he observat que utilitzes molts recursos literaris que enriqueixen el teu escrit. Hi abunden comparacions, metàfores, personificacions ... Ets molt observadora i detallista, i això fa que quan escrius deixis traspuar sentiments que contagies els que et llegeixen.
Rosa Vila

maria carmen juan ha dit...

A més d'escriure bé, ets la reina de les imatges. M'ho passo molt bé amb el teu bloc, hi entro sovint.
M. Carme Juan