dijous, 4 de juny de 2009

EL TRIST POETA

Aquella nit el poeta
sol i abatut es queixava:
No et veig enlloc, poesia,
miro al voltant sense gana.
Què se n’ha fet d’aquells dies
en que guaitant m’inspirava?

On s’amaga la bellesa,
que temps ençà m’admirava?
Ho preguntà a les estrelles,
Ho preguntà a la muntanya.
Encaboriat s’afligia,
ple de rancor somicava.

Darrera un núvol de cendra
sorgí una lluna emboirada,
“No ploris, -digué al poeta
compadida de tal ànsia-
Encalmaré tanta dèria,
abans que neixi l’albada”.

“No és el món el qui ha canviat,
no és l’aigua de tants rierols,
no són les barques ni la mar,
ni el cel blau que tot ho empara.
Malgrat els depredadors
l’univers és bell encara.

Obre els ulls de nou minyó,
amb la llum de l’esperança,
la flama de la il·lusió
encén una altra vegada.
Si els homes t’han maltractat
reviscolat planta’ls cara.

Respira, tira endavant,
als covards no donis ales.
Oblida’t de l’amargor,
trobador de trista estampa
que la vida pot ser bella
si un poeta sap mirar-la”.

FRANCINA GILI

5 comentaris:

Manel Aljama ha dit...

Un poema, amb ritme i agradable de llegir i amb un missatge molt molt recomanable. Hem de deixar de ser presoners del records. Cal tenir meòria, si, però per no tornar a cometre errades.

C. Codorniu ha dit...

Francina, jo t'admirava com a narradora però ara com a poeta,"CHAPEAU". És preciós

Sarroca ha dit...

Poema preciós però allò que més admiro de tu, Francina, és l’optimisme de les teves composicions: prosa, poemes, ... Aquí m’agraden sobretot els últims versos “Oblida’t de l’amargor, trobador de trista estampa que la vida pot ser bella si un poeta sap mirar-la”. Sempre ets positiva, endavant.
Maribel

m cinta amenós ha dit...

francina, que més ens faràs, noieta?

Perscome molts anys delicada poetesa...

m cinta amenós ha dit...

francina, que més ens faràs, noieta?

Per molts anys delicada poetesa...

Com que no sé rectificar, n'envio un altre que rectifica l'anterior. Una abraçada

18 / juny / 2009 07:46