divendres, 22 de maig de 2009

PARAULES, PARAULES...

Aquesta tarda, he entrat en una llibreria i tot passejant la mirada per passadissos i prestatgeries, he considerat l’immensa quantitat d'idees, conceptes i sentiments que la humanitat ha esta capaç de plasmar al damunt del paper. Traslladat al nostre petit món blocaire, aquest meu pensament l’he vist tant o més vigent que en la llibreria. Qui millor que nosaltres, novells en l’art de l’escriptura, per expressar sense vicis ni amaneraments i d’una manera gairebé impúdica, una sèrie de sentiments?
Escriure, aquest acte on aboquem amb paraules els pensaments que volem representar, pot ser un exercici distret, però a voltes ve a ser com una mena d’alliberament. Les paraules són l’eina, el vehicle que cal saber utilitzar per tal que les seves prestacions donin el corresponent èmfasi a la narració. Convé escollir el llenguatge, seleccionar el to, cercar una certa estètica en els mots, i bellugar-se enmig d'una selva de normes gramaticals i regles ortogràfiques. Les oracions s’han de combinar degudament per fer-les entenedores, els adjectius cal dosificar-los perquè resultin més efectius; emprar amb cura els signes gràfics per donar sentit a l’escrit, procurar no allargar innecessàriament i que no hi hagi repeticions. Tot això comporta reflexionar, buscar, esmenar i, en definitiva treballar.
En certs casos, escriure també pot ser una feina apassionant, un joc gairebé adictiu pels qui ens agrada mantenir una relació permanent amb les paraules i sovintegem la introspecció. Perquè un llenguatge més o menys correcte no és res per sí sol; al darrere de les paraules hi ha l’ànima de la persona que les ha escrit, sigui quin sigui el seu nivell lingüístic. De vegades no cal ser expert en psicologia per deduir una personalitat determinada després de llegir el seu text, encara que sovint es fa difícil esbrinar-ho tenint en compte les múltiples eventualitats que concorren en la condició humana. Què és el que l’ha impulsat? Per quins motius ha triat aquell tema concret? Quin era el seu estat d’ànim? Aquestes i altres preguntes em poden venir a la ment després de llegir alguns escrits i això els fa encara més interessants. Són els escrits que solen emprar un lèxic més poètic, que són més imaginatius i que prioritzen el sentiment. Altres vegades, l’objectivitat d’un assumpte històric o més concret no convida a aprofundir en interioritats, però sí a projectar l’esperit investigador de l’autor o la seva visió social. Fent un resum del que ha significat per a mi aquest blog, podria utilitzar les paraules enriquiment, sorpresa, agraïment, curiositat, cooperació, coneixement i també, perquè no, “enveja sana”, com diria una simpàtica col·lega meva.

8 comentaris:

Manel Aljama ha dit...

Em sembla un text molt assenyat que convida a una reflexió. Jo que vaig descobrir aquest bloc i altres mitjançant una recerca de google estic més que satisfet de trobar primer, que la llengua és viva, que no tot és superficialitat i que sempre puc trobar algú disposat a explicar històries i alhora qui escriu en trobarà un disposat a llegir-les. I per finalitzar has de sentir-te orgullosa del teu bloc. El podries imaginar fa 20 anys o més.
Per tant mentre tinguis quelcom per exlicar hi tindràs algú per llegir-te

C. Codorniu ha dit...

Encara que algú cregui que l'enveja sana no existeig,jo l'he sentit molts cops al llegir els teus escrits, son boníssims, ja m'agradaria a mi saber-ne tant. Aquesta enveja no fa malt a ningú, m'estimula a llegir els teus relats per intentar aprendre'n i arribar a "EMULAR-TE"¡ejem!
La teva col·lega

roser ha dit...

Ês veritat tot el que dius en els teus escrits són molt bonics.

Sarroca ha dit...

Francina,
Un cop més, un text genial.
No em canso de llegir els teus escrits.
maribel

cds-Generala Nicanora ha dit...

Durant tot aquest curs he llegit els teus textos i et vull felicitar de tot cor per la teva feina, que m'ha semblat excel·lent.

Mercè

m cinta amenós ha dit...

Francina, jo sóc de les que sent "enveja sana" quan una companya i amiga, expresa pensaments tan bonics. Com et diuen altres, felicitats per aquest treball i per tota la creació d'aquest curs que ha estat en general i en particular molt i molt rica... Una abraçada, Mª Cinta

Raimunda ha dit...

Francina, Les teves reflexions sempre tan encertades!. Com tu dius el bloc m'ha enriquit i omplert de vivències i coneixements i afectivament el sentiment de l'amistat ha florit
natural i espontani. Em declaro fervent seguidora dels teus relats. una abraçada . Raimunda

maria carmen juan ha dit...

Encara a hores d'ara em meravello que amb vint-i-tantes lletres d'un alfabet o set notes musicals es puguin expressar tantíssims matisos de pensaments o emocions. Bravo pel teu escrit!