divendres, 6 de febrer del 2009

AUSCHWITZ


Visitar Auschwitz és endinsar-se en un món carregat d’intenses vibracions humanes, un lloc on encara és pot percebre els batecs de la por, on els fantasmes del dolor i els espectres de la desesperació, poden sorgir a cada pas per recordar-nos la barbàrie que allà es va cometre. Auschwitz és igual a infern, a terror, a mort.
La història de l’Eva Wrona i d’en Joseph Festerling, tot i la seva singularitat, reflecteix una situació que es podia haver viscut dins d’aquell espai d’horror. Enmig de l’aquelarre monstruós, l’instint de supervivència podia fer sorgir algun miracle de resistència com el d’aquesta història impressionant i bonica. Malauradament devien ser casos excepcionals, ja que la majoria dels que ocuparen el sinistre indret, no van poder explicar a ningú tan monstruosa experiència.
S’ha repetit tantes vegades la història dels camps d’extermini nazi, que gairebé ens pot arribar a insensibilitzar, però és un deure ineludible intentar posar-nos en la pell d'aquells ésser innocents que van perdre la vida de una manera tan injusta i cruel.

--------------------
Els que viviu segurs
dins les vostres cases caldejades.
Els que us trobeu
tornant al vespre el menjar calent
i els rostres amics.

Penseu si és un home
qui treballa enmig del fang,
qui no coneix la pau,
qui lluita per un rosegó de pa,
qui mor per un sí o per un no.

Considereu si es una dona
qui no té cabells ni nom,
ni forces per recordar-lo,
buida la mirada i fred el pit,
com un branca hivernal

Penseu que això ha passat.

Primo Levi

3 comentaris:

Mercè de Lasa ha dit...

No, crec que no estem insensibilitzats, però llegir escrits com el teu ens ajuden a fer memòria i a posar-nos en la pell de tots els éssers humans que van viure enmig d'aquella barbàrie.

Sarroca ha dit...

Demostrar-te una gran admiració per les teves paraules sobre Auschwitz i molt ben trobat l’impressionant poema de Primo Levi.

maria carmen juan ha dit...

Estic d'acord amb tot el que dius. Una amiga m'ha regalat el llibre "Se questo è un uomo" de Primo Levi, està a la tauleta de nit perquè encara no m'he atrevit a llegir-lo. D'altra banda penso que si un supervivent té la valentia de reviure l'horror perquè no s'oblidi la barbàrie, no puc ser tan covarda. En fi, és un deure que tinc pendent. A la primera pàgina del llibre hi ha el poema sencer. Acaba amb una maledicció per a qui no trasmeti als seus fills el que va passar.