divendres, 30 de gener del 2009

PIS INUNDAT


Volia agrair a la meva pacient veïna del pis de sota la gran comprensió que va mostrar després d’haver-li inundat el pis el dia que em vaig deixar l’aixeta de la banyera oberta. Vaig pensar en un obsequi que expressés delicadesa i vaig decidir-me per un ram de flors seques. Orientada per la dependenta en vaig triar un molt bonic que esbargia un selecte aroma de llessamí i espígol.
L’amable veïna m’ho agraí vivament i s’afanya a col·locar-lo en una tauleta davant la finestra i jo vaig quedar tota satisfeta d’haver reparat aquell episodi tan desgraciat.
Però al cap de pocs dies el meu pis quedà inundat per un perfum intens de llessamí i espígol que em feia venir un mal de cap terrible. El cas és que cada dia l’olor era més i més forta i el meu estat de salut empitjorava a tota marxa, fins el punt que vaig haver d’anar-me’n fora una temporada per refer-me.
Encuriosida i tremolosa per saber si havia tornat a vessar-la regalant aquell obsequi tan enutjós vaig preguntar-li pel ram a la meva veïna i ella va respondre somrient que continuava preciós i tan sols havia perdut la fragància tan exquisida, segons ella, del primer dia.
No vaig gosar explicar-li que per un estrany fenomen aquella olor s'havia transferit ben concentrada al meu domicili. Només li vaig notificar que per causes alienes a la meva voluntat em veia en la necessitat de traslladar-me de pis el dia següent.