dimarts, 9 de desembre de 2008

JOAQUIM RUYRA


Joaquim Ruyra (Girona, 1858 - Barcelona, 1939). Narrador i prosista. La seva obra cabdal està constituïda per tres reculls de relats: Marines i boscatges (1903), La parada (1919) i Entre flames (1928). També va conrear la poesia, el teatre i la crítica literària. El seu univers literari se centra en el mar i la costa; en concret a Blanes d'on provenia la seva família. Va estudiar a Barcelona la carrera de Dret, que no va arribar a exercir perquè, segons declarava, "exercir la carrera m'hagués impedit d'escriure". Al llarg de 1903 publica els quinze relats de Marines i boscatges en forma de folletó a la revista Joventut i a partir d'aquell moment es converteix en model narratiu per a les noves generacions. Marines i boscatges va ser reeditada el 1920 amb el títol Pinya de rosa, tot afegint un relat llarg. Conté la novel·la breu "El rem de trenta-quatre", on descriu el naufragi d'una barca de mitjana i on es troben algunes de les descripcions més belles de la natura, comparables a J. Conrad o R. Stevenson. Ruyra és un dels grans contistes moderns dels segle XX, també en la línia d'Edgar A. Poe, el seu autor preferit. Destaca per la psicologia de personatges en relats com "La Fineta" i "Jacobé" on s'hi revela la visió fatalista del món. També destaca la seva font folklòrica i popular amb relats com "La vetlla dels morts" o "El malcontent".


LA FASCINACIÓ DEL MAR
..."Els parlen de la poesia del mar, del bellugueig encantador de les ones..."
El conte "Les Senyoretes del Mar" inspira pensaments i reflexions de caire molt poètic per la seductora fantasia que desprén. S'hi endevina la devoció que en Joaquim Ruyra sentia per la vida marinera, un amor que va traslladar a nombrosos escrits sobre el tema. L'aparició d'unes diminutes fades que mormolen a cau d'orella, els somnis d'uns vailets i la grandesa epopeica del mar, són ingredients d'un influx fascinant que l'escriptor ha sabut cuinar degudament, creant un text ple de gràcia i atractiu.